futurs possibles

Si mirem la població de Sant Pol de Mar observem que la mitja d'edat es podria situar tranquil·lament vora els 50 anys, la gran majoria és gent de la tercera edat, degut a que Sant Pol és una localitat molt cara per viure-hi. Un exemple és el lloguer d'un pis, mentre que a Calella o Canet de Mar, poblacions cantoneres, pot anar de 300 a 400€, a Sant Pol un pis de les mateixes condicions pot constar uns 700-800€ al mes. És per això que molts joves han de marxar. Alguns amb sort aconsegueixen tornar una vegada aconsegueixen una feina ben remunerada i tenen parella per ajuntar despeses.

Les polítiques socials van en la mateixa línia. La gran majoria d'espectacles i esdeveniments que s'organitzen a Sant Pol estan enfocats a la tercera edat, donant una imatge a l'exterior de poble antic i tranquil, ideal pels barcelonins que volen desconnectar de Barcelona.

La poca indústria i comerç a Sant Pol provoca que durant el dia no hi hagi gairebé gent. Es podria dir que Sant Pol s'està convertint en un poble dormitori.

Si aquestes tendències no variïn en el moment que la població de la tercera edat es comenci a reduir Sant Pol anirà quedant desert convertint-se en un "barri" de Barcelona sense comerç.

En definitiva, no sabem quan però si continua aquest ritme el poble es convertirà en un poble fantasma.